Lo Canigó és una magnòlia immensa
que en un rebrot
del Pirineu se bada;
per abelles té
fades que la volten,
per papallons los cisnes i les àligues.
Formen son calze
escarides serres
que plateja
l'hivern i l'estiu daura,
grandiós veire on
beu olors l'estrella,
los aires rellentor, los núvols aigua.
Les boscúries de
pins són sos bardissos,
los Estanyols ses
gotes de rosada,
i és son pistil
aqueix palau aurífic,
somni d'aloja que
del cel davalla.
Jacint Verdaguer. Canigó, Cant II:
Flordeneu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario